• Diàlegs. Espai Avinyó. “El pensament islàmic descolonial, una eina contra la islamofòbia de gènere”, a càrrec de l’escriptora Sirin Adlbi Sirai.
• 1 de Febrer de 2017, 18:30h
• Sala d’actes Espai Francesca Bonnemaison

Lola López

1. La interculturalitat no és un model, és un procés, una proposta oberta que permet que visions no majoritàries dialoguin en igualtat de condicions.

2. Si ataquem les desigualtats, si les fem primer visibles i després les fem desaparèixer, començarem a veure les riqueses de la diversitat.

Sirin Adlbi Sirai

“La carcel del feminismo. Hacia un pensamiento islámico decolonial” (2016)

1. El racisme és epistemològic, cultural i institucional. No parteix d’un conjunt d’estereorip sobre determinades comunitats, sinó d’una línia abismal entre el “ser” i el “no ser”, dissenyada per occident.

2. “La dona amb hijab” és un objecte creat per occident, però no existeix com a subjecte al món àrabomusulmà. Sí que existeix La Dona. Per tant, la islamofòbia està lligada al gènere. No hi ha islamofòbia sense discriminació per raó de gènere.

3. Cal replantejar les categories de base sobre les quals intentem parlar. Si no replantegem les bases del discurs i del pensament, estarem emetent discursos islamòfobs contra la islamofòbia, patriarcals contra el patriarcat o colonials contra el colonialisme.

4. La presó epistemològica existencial espacio-temporal i estètica, el “sistema món  modern colonial” que accepta només el discurs únic de l’home blanc occidental (l’únic subjecte privilegiat que pot ser en llibertat, el “nou déu” a la terra), està lligada a la concepció de les identitats. Actualment, la identitat és construeix des de les estructures de poder. L’home occidental s’ha apropiat dels coneixements científics i socials de les altres civilitzacions i ha creat una jerarquia epistemològica, en què ell es col•loca a dalt de tot i es segrega de la resta, a qui considera inferiors. Així, al seu parer, les altres formes de ser i saber “no són correctes”, perquè només hi ha “un únic camí vàlid”.

5. La identitat de 2/3 de la humanitat (no occidental) és la del “no ser”. “Som el que l’home blanc occidental no és”. No poden ser en llibertat perquè el poder internacional marca un camí únic. Totes i tots (també occidentals) estem cridades a revisar la nostra posició al món, els nostres privilegis i el nostre rol a l’hora d’alimentar aquest sistema colonial. Aquests exercicis són els únics que poden possibilitar un diàleg sincer i horitzontal.

6. Objectiu: Construcció d’un islam descolonial multicentral. Veure el Coran con una base per poder construir un projecte d’igualtat i de justícia.

7. El patriarcat occidental ha influenciat i ha coaccionat el món islàmic, de manera que formen un tot indissoluble. Per exemple, no podem analitzar el terrorisme sense tenir en compte el rol que el poder occidental ha tingut en la seva aparició.

8. Només es pot anar del concret a l’abstracte. No a l’inrevés. El diàleg ha de partir del reconeixement de les diferències de cadascú.

9. A Síria s’està vivint un genocidi silenciat i encobert pel gegant mediàtic. Les revolucions àrabs, aplastades per Aràbia Saudita, Iran, Rússia, Europa i occident en general, buscaven el canvi cap a projectes igualitaris. La revolució Síria no s’acabarà fins que mori l’últim sirià que, des de la seva subjectivitat, malgrat estar a l’exili, segueixi pensant que val la pena posar el cos, l’ànima i la ment en contra de l’actual dictadura genocida.

Referències:

– Enrique Dussel, “Filosofías del Sur”

– “Les indigens de la Republique”

– Fatima Mernissi, “El harén en Occidente” (patriarcat occidental es planteja en termes temporals, mentre el patriarcat islàmic es planteja, originalment, en termes espacials)