Era divendres i en Toni i la Sara sortien del mercat de Segur de Calafell amb el carretó d’anar a comprar ple de verdures i peix fresc. Després, la Sara va anar a la botiga de llavors; en Toni l’esperava assegut en un banc. Es disposà a mirar el mòbil. Va veure un cotxe Nissan Micra platejat que se li apropava per darrere, però no en va fer gaire cas. De sobte, dos policies de paisà es van abalançar sobre ell i, plantant la cara a pocs centímetres de la seva, un dels agents li etzibà:

–¿Que haces aquí sentado? Escúchame y haz lo que te digo. ¿Qué haces tocando el móvil? Dámelo. Levántate para que te registremos. ¿Qué tienes en el carrito? Ábrelo. Estoy harto de los negros. Si no te gusta el trato, vuelve a tu país. Vas a hacer lo que yo te digo, si no te vas a enterar. Te vamos a deportar, negro. Tú no eres nada ni nadie.

Eren dos. Un primer, grandot, amb barba i molt ample de cintura. El segon era més escanyolit, però tremendament agressiu, tant pel que fa als gestos com per les paraules. Davant el discurs de l’agent, en Toni quedà en estat de xoc. Només es concentrava a agafar amb força el mòbil que li intentaven prendre i a evitar que posessin les mans dins els seus pantalons. Aviat va arribar la Sara i, sense dir res, es va asseure al seu costat.

–¿De qué se me acusa?

Durant l’episodi, va repetir aquesta pregunta fins a tres vegades, però els agents no li van comunicar el motiu de la detenció. Els va dir que, si el volien detenir, haurien de trucar un cotxe patrulla amb agents uniformats perquè el portessin a comissaria sense insults ni amenaces.

Aviat van arribar dos cotxes patrulla, amb dos agents a cada cotxe. Acte seguit, en Toni es va aixecar del banc per anar voluntàriament cap al cotxe de policia, però, llavors, tres agents, de manera coordinada, el van arrossegar amb força en direcció contrària, cap a una petita plaça que queda fora de l’abast de les càmeres de l’oficina de Caixabank de l’avinguda Catalunya.

Allà, el van immobilitzar. Li van colpejar l’esquena, el clatell i les lumbars; li van prémer els dits de la mà i li van dislocar l’espatlla esquerra. Després, un agent li va agafar els genitals i els va estirar cap avall amb força. En Toni xisclava i tremolava de dolor. Molta gent de les terrasses properes s’havia apropat a l’indret per veure què passava. Inclosa la Sara, que els havia seguit amb el carretó d’anar a comprar.

A ella, li van requisar el mòbil, el carretó i la jaqueta i la van portar cap a la comissaria de Mossos del Vendrell. Van fer el mateix amb en Toni, tot i que abans van passar per l’hospital. Com que la doctora trigava a atendre’l, un dels agents va dir que el seu torn estava a punt d’acabar i que havien de tornar a la comissaria immediatament.

Després d’estar engabiat durant quatre hores, va aparèixer l’advocada d’ofici, que el va informar de què se l’acusava: atemptat contra l’autoritat. Segons l’atestat dels agents, en Toni havia clavat una puntada de peu a un policia. Aquella acusació era falsa i podia demostrar-ho. A conseqüència d’unes lesions anteriors, en Toni tenia dos lligaments de cada genoll trencats, fet que dificultava que pogués estendre els genolls i donar puntades de peu.

Va haver d’aguantar hores mort de dolor. No van tornar a portar-lo al metge fins a les nou del vespre. L’actitud hostil del doctor i el fet d’haver de passar la nit a la comissaria amb els agents que l’acompanyaven van fer que tingués por d’explicar amb detall tot allò que li feia mal. El doctor es va limitar a receptar-li unes pastilles. El dimecres següent, va visitar la seva metgessa de capçalera per obtenir un nou informe, que parla de la dislocació d’una espatlla i un polze i de pèrdua de sensibilitat als dits.

Quan va tenir forces, es va adreçar al Servei d’Atenció i Denúncies (SAiD) de SOS Racisme, on van identificar un delicte contra la integritat moral, un delicte de lesions, un delicte de falsificació de documentació pública, un delicte de denúncia falsa i un delicte de detenció il·legal. Van sol·licitar al jutge una investigació dels agents i que es prestés declaració a set ciutadanes de Calafell que van ser testimonis de l’agressió.

Un any més tard, en Toni encara espera el judici. “El que em va fer més mal no va ser el dolor físic, sinó el fet de comprovar que qualsevol persona, en qualsevol moment, pot trepitjar la meva dignitat i fer el que vulgui amb mi”, conclou amb ràbia.

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals. Més informació a www.sosracisme.org i al twitter