Fins al límit per defensar el seu dret d’asil

[Il·lustració de Gerard Pla]

Es preveu un dia mogut. En Joel acaba de posar-se l’uniforme de bomber i ja corre a agafar el telèfon, que no para de sonar. És la Policia Nacional espanyola, sol·liciten l’obertura d’una porta a l’Aeroport del Prat. “Anem cap allà”, els diu mentre mobilitza una unitat de tres bombers fent quatre gestos. Avui l’acompanyarà el Marc, un dels seus millors companys de feina.

En arribar a la Terminal 1, entre 10 i 15 policies esperen ansiosos que els bombers obrin la porta d’una habitació on es troben tancades tres persones per pròpia voluntat. Tenen bloquejada l’entrada amb els somiers dels llits. En aquell moment, un agent informa en Joel i els altres tres bombers que es tracta de tres persones joves nascudes a la República Democràtica del Congo (RDC) que han demanat asil polític. Però no els explica ni perquè s’han tancat a pany i clau ni perquè la policia té tanta pressa per treure-les d’allà.

– Jo no penso obrir aquesta porta –exclama en Joel, preveient que les conseqüències de la intervenció seran violentes.

En Marc i la resta de companys sí que accepten col·laborar amb el cos policial. Per facilitar la feina, un agent de la Policia Nacional crida una mentida en francès a través de la porta:

– Ouvrez la porte, votre droit d’asile a été concédé, nous ne vous ferons pas du mal! [Obriu la porta, se us ha concedit l’asil, no us farem mal!].

Uns minuts més tard, els tres joves, dos nois i una noia, decideixen obrir la porta. Quan els companys d’en Joel entren, es troben totes tres persones despullades. Un agent immobilitza la noia agafant-la pels genolls mentre els altres agents retenen els nois trepitjant-los els cossos nus contra el terra de rajola. Els arrosseguen i els tracten “com a gossos” en una actuació policial desmesurada, tal com explicaran l’endemà en Joel i en Marc al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya.

Els joves criden desesperats i supliquen que no els retornin al seu país. A banda d’en Joel, en Marc i els altres bombers, que són convidats a abandonar la dependència on es troben un cop oberta la porta, entre 10 i 15 agents de la Policia són testimonis d’una situació esgarrifosa: un dels nois es desmaia, l’altre és agredit per un agent i la noia, aterrada i plena de ràbia, no para de cridar.

En aquestes circumstàncies, els tres joves, de 19 i 20 anys, són immediatament traslladats fins a l’entrada d’un avió que en pocs minuts s’enlairarà rumb Istanbul, ciutat d’on havien vingut tres dies abans. En veure’ls, el pilot es nega a embarcar-los. Un agent intenta convèncer-lo, li explica que van realitzar el mateix operatiu el dia anterior i que també s’havia frustrat per la negació del pilot. Davant les pressions, el pilot accepta embarcar el noi jove que es veu més sencer. La noia i el jove que s’ha desmaiat minuts abans es queden a terra. Volaran a Istanbul l’endemà.

Després d’escoltar el colpidor relat d’en Joel i en Marc, el SAiD, assessorat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), envia cartes denunciant els fets, exigint explicacions i demanant informació sobre l’estat de les tres persones a la Subdelegació del Govern espanyol a Barcelona, al Defensor del Pueblo, a ACNUR Espanya, a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i a l’ambaixada de la República Democràtica del Congo (RDC) a Madrid.

La Subdelegació del Govern respon assegurant que a les tres joves se’ls va aplicar un expedient d’inadmissió a frontera després que, havent sol·licitat protecció internacional, elles mateixes renunciessin, davant la presència d’advocat i intèrpret, a la sol·licitud d’asil. I afegeix: “En ningún momento se produjo enfrentamiento alguno entre los inadmitidos y los funcionarios actuantes, los cuales se limitaron a resolver las situaciones violentas que ellos mismos provocaron”.

“Que els joves finalment renunciessin a sol·licitar asil només s’entén si ho van fer seguint una recomanació errada o malintencionada”, opina l’Alícia Rodríguez, coordinadora del SAiD, sorpresa per la voluntat dissuasiva de l’advocat d’ofici que els va atendre a l’aeroport.

Aquest text forma part de la sèrie #RELATSREALS, una iniciativa de SOS Racisme que es publica a La Directa. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s