L’odi vesteix samarreta negra

Havien passat una llarga, agradable i cansada tarda de compres i ja estaven arribant a casa, a Sant Feliu, quan en Miquel va veure que s’havia deixat el mòbil dins del cotxe.

– Amaia, filla, pots anar a buscar el meu mòbil al cotxe, que se m’ha oblidat?
– Jo l’acompanyo! –va dir l’Arnau, el seu fill més petit, d’onze anys.
– Jo també! –van dir els fills de la veïna.

De camí, van parar-se a mirar uns cartells que hi havia penjats a la paret, a prop d’un bar:
– Ssss-top iiis-laa-mit-zaa-ció –va llegir un dels nens en veu alta.

Aleshores, un senyor que estava assegut al bar amb un grup de gent, tots amb samarretes negres, es va apropar a la canalla, amb cara d’estar molt enfadat. Es van espantar i van començar a caminar ràpidament, però l’home els perseguia mentre els cridava:

– ¡Moros de mierda!, ¡Hijos de puta!, ¡Chupadme los huevos!, ¡Maricas, os las veréis conmigo!, ¡Os vais a vuestro puto país, que parece que sois vosotros los que hacéis las reglas!

Els nens i nenes, amb por, van apretar a córrer i van anar a buscar les seves mares i pares. Van explicar el que havia passat i en Miquel va demanar a una veïna que truqués a la policia. Ell, la seva dona Kati amb el nadó en braços i la veïna van anar amb els seus fills i filles a veure què passava.

Van trobar-se l’agressor enmig del carrer, que es va adreçar directament cap al Miquel.
– Vigila papa, aquest és l’home que ens ha insultat! –va advertir-li l’Arnau.
– Perdone, ¿por qué ha insultado a mis hijos?
– ¡Hijo de puta, vete a tu país, moro de mierda! Te voy a dar un navajazo.

Una dona del grup de les samarretes negres, va afegir-se als insults:
– Vete de aquí moro, que estás en España. ¿Te crees que puedes hacer lo que quieres? Ven allí abajo que te meto un navajazo.

Davant aquelles amenaces tan fortes, la seva dona i la veïna van agafar el Miquel per allunyar-lo i no tenir problemes. Al mateix temps, intentaven dialogar inútilment amb els agressors:
– ¡Que te vayas, mora de mierda, vete de aquí!– Va dir-li la dona a la Kati, alçant la mà. Tot seguit, va treure alguna cosa que semblava un puny americà i un cúter.

Quan ja estaven marxant per evitar problemes majors, l’agressor va treure una navalla de la butxaca i va anar corrent cap al Miquel, que estava d’esquenes a ell. En veure’l venir, la veïna va cridar:
– ¡Cuidado! ¡Te va a dar con la navaja!

En Miquel va donar-se la volta i l’agressor va clavar-li la navalla a la boca. Va caure al terra i va començar a sagnar molt. Entre els fills, la seva dona i la veïna van frenar l’agressor, que volia seguir pegant en Miquel. De lluny, el grup de les samarretes negres es mirava l’escena amb indiferència, mentre la dona agressora seguia amenaçant la Kati:
– Acuérdate de mi cara, nos volveremos a ver.

Minuts més tard, l’agressor va llençar la navalla al terra i va allunyar-se amb la dona. Les veïnes van seguir-los per evitar que s’escapessin. Quan els mossos van arribar, els van detenir. En Miquel va haver d’anar a l’hospital i va rebre 5 punts de sutura. A continuació, en Miquel i la Kati van adreçar-se a la comissaria de Mossos per interposar una denúncia, on ja les esperaven l’Amaia, l’Arnau i la veïna, que van declarar com a testimonis.

Allà van saber que els agressors eren parella, que vivien a Sabadell i que formaven part del grup Democràcia Nacional, els i les quals vesteixen habitualment samarretes negres. Ell ja tenia antecedents penals. Davant aquell panorama, els Mossos els van recomanar que sol·licitessin també una ordre d’allunyament, i així ho van fer.

Dos dies després van haver d’anar a declarar davant el jutge, el fiscal i els advocats. El fiscal va sol·licitar la presó provisional, però aquesta no va ser concedida. El jutge es va limitar a dictar una ordre d’allunyament de 1.000 metres i la compareixença als jutjats cada quinze dies.

La família sencera encara tremola quan ho explica. Però saben perfectament el perquè els va tocar a elles rebre. A Sant Feliu del Llobregat està en marxa un projecte per traslladar la mesquita a un local més ampli. La iniciativa compta amb el suport de tots els grups municipals, excepte del Partit Popular. I Democràcia Nacional, amb el suport de gent de fora del poble, està fomentant una campanya per impedir-ne el trasllat, tal com ho fa a moltes altres zones de l’àrea metropolitana i de Barcelona.

La impunitat policial i judicial permeten a les bandes de samarretes negres escampar el seu missatge islamòfob per tot el territori català. Per mirar d’evitar-ho, en Miquel i la seva família van comunicar el cas al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme. Ara els tocarà esperar el dia del judici.

 

*Text publicat originalment a La Directa, dins de la sèrie Relats Reals, una iniciativa de SOS Racisme on, respectant l’anonimat de la persona protagonista amb un nom fals, s’expliquen casos reals atesos al Servei d’Atenció i Denúncia de l’entitat.

**Il·lustració d’Edouard Monneau

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s