*Anàlisi mediàtica publicada a la web de SOS Racisme el 27 de setembre de 2017

Després de veure com la crítica d’Afroféminas a la representació racista dels patges negres a la cavalcada d’Alcoi ha despertat ampolles entre els ciutadans del municipi i de tota la comunitat valenciana, volem fer una anàlisi dels discursos que els mitjans han utilitzat per argumentar dos posicionaments que semblen parlar de realitats paral·leles.

Abans de fer-ho, des de SOS Racisme Catalunya volem recordar que el racisme no és una opinió, és una vulneració de drets, és violència. I n’hi ha prou amb què una sola persona percebi com a racista un fet que l’interpel·la per qüestionar col·lectivament aquella acció i passar-la pel sedàs crític.

Volem donar públicament tot el nostre suport al col·lectiu afrofeminista, que no només ha hagut de veure com la seva queixa era rebuda amb una sordesa expressa i unànime, sinó que, a sobre, ha estat diana d’insults i amenaces, tant en alguns mitjans d’extrema dreta com a les xarxes socials, com expliquem a continuació.

Premsa generalista

Si bé el debat no ha arribat a la primera plana de l’agenda mediàtica estatal, sí que hi ha mitjans estatals com “La Sexta” que hi han dedicat una peça breu. Tot i ser un dels mitjans generalistes més esquerranosos, veiem com el tractament que ofereix queda lluny del sentit crític:

• Acusan de racista a la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy por sus pajes ‘negros’ pintados con betún  La Sexta, 18/12/2017

Brevetat. La peça és d’un minut i 27 segons. El format ja no permet incloure un contingut crític complet.

Lleugeresa. El to de la peça és festiu. Sembla que s’hi estigui explicant una anècdota nadalenca des del sentit de l’humor, i no una denúncia seriosa de racisme institucional.

Descripció. El periodista descriu amb to de mofa els patges, a qui presenta com a criats dels Reis d’Orient. Hi ha una descripció física explícita: “son negros, pero de una raza especial: piel betún y labios rojo fuego”; “reyes embadurnados”, “negros de calva blanca”, “besos manchados de betún”.

Tradició. Com faran la resta de mitjans pro-festes d’Alcoi, destaca la festivitat com la cavalcada més antiga d’Espanya, un bé immaterial d’interès cultural.

Context global. Explica que moltes ciutats estan prohibint la pràctica del blackface. “El betún retrocede en el mundo”.

Context històric. Explica la realitat dels Estats Units als anys cinquanta i la prohibició del blackface que va arribar als anys 60.

Fonts societat civil poc representatives. Es diu que “algunes ONGs” denuncien que és racista. Es dóna veu a la presidenta de l’associació Òrbita Diversa, una dona blanca.

Posicionaments i discrepàncies institucionals. Es fan ressò del tuit crític de Rita Bosaho, primera diputada negra al Congŕes dels diputats, i de les discrepàncies internes que han sorgit amb Guanyar Alcoi (representació de Podemos al municipi).

Protagonisme de fonts del carrer. S’introdueix el testimoni de ciutadans ràndom que circulen pels carrers d’Alcoi: “no hay mala intención”, “es una fiesta integradora, abierta a todo el mundo”, “ha sido toda la vida”, “es bonito”, “hay que ver las cosas de buena manera”.

Manca de fonts afectades. Són les grans absents de la notícia. NO s’esmenta a la revista Afroféminas i NO s’entrevista cap persona negra per veure si se sent ofesa per la festivitat alcoiana d’arrels colonials.

Tancament acrític. Es tanca la peça amb la delcaració racista d’una ciutadana del carrer. Les paraules que vénen a continuació es deixen a l’aire, sense passar-se pel sedàs crític: “¿Algún viejecito con el pelo blanco y con barba blanca se siente ofendido de ver a Papá Noel entrar con un saco? ¡Es lo mismo!”. Ajudant-se d’aquestes paraules en boca d’altri, el periodista desacredita les acusacions de racisme a la festa d’Alcoi i permet que la ciutadana llenci un missatge irresponsable, que roça l’insult, ja que considera el racisme com una mera qüestió d’estètica.

Premsa digital regional

La majoria de notícies que s’han publicat en mitjans locals beuen de la nota d’Europa Press, basada en els comunicats escrits d’ambdues parts, sense entrevistes directes ni a fonts oficials, ni a fonts afectades.

• 1a. Alcoi aprobará una moción en defensa de los pajes ‘negros’ de su cabalgata tras las acusaciones de racismo Europapress, 13/12/2017
• 1b. Alcoi defiende a los pajes ‘negros’ de su cabalgata tras las acusaciones de racismo  Levante, 14/12/2017

Defensa institucional. Es diu que Alcoi defensa els patges “negres” (ho posen entre comes, perquè evidentment no són negres, sinó que representen a un personatge negre) de la seva cabalgata davant les acusacions de racisme. S’explica la presentació del PSPV d’una moció al ple que comptarà amb recolzament unánime de tots els partits, tant de dreta com d’esquerra.

Veu antiracista. Es reprodueixen fragments textuals del comunicat d’Afrofeminas. El col·lectiu es presenta, al subtítol de la noticia de Levante, com “una revista” sense nom propi. Es cita la peça de la revista “Un BlackFace masivo en Alcoi, ¿puede ser patrimonio inmaterial de la humanidad?”, però no s’hi posa el link a la mateixa.

Tradició. S’insisteix en les arrels històriques de la festivitat: “En la moción se afirma que la Cabalgata de Alcoi es la más antigua de España con 133 años de historia y la definen como una tradición integradora”.

Reconeixement. S’insisteix en el seu reconeixament nacional: “La Cabalgata, acto central del ‘Nadal Alcoià’, ya ostenta la declaración de Fiesta de Interés Turístico Nacional. También tiene, desde 2011, la categoría de Bien de Interés Cultural Inmaterial.”

Desconeixement. Es reforça la idea, basada clarament en un prejudici racista, que Afroféminas parla des del desconeixement: “el desconocimiento de la realidad de la cabalgata puede llevar a equívocos y malentendidos”. També reprodueixen el discurs oficial que busca treure ferro a la qüestió convidant-les a la cavalcada: “Guanyar Alcoi ha instado al Ayuntamiento a que envíe una invitación a ‘Afroféminas’ ya que “lejos de criminalizar a este colectivo, una buena forma de que conozcan este acto sería invitarles””.

• 2. Alcoy defiende a los pajes ´negros´ de su cabalgata de Reyes después de las acusaciones de racismo  Diario informacion, 13/12/2017

Unitat per un objectiu comú. Es llença el missatge de « poble unit » contra les acusacions de racisme. Es destaca que la ciutat reacciona i recull 9000 firmes en 24h amb l’objectiu de promoure que la UNESCO ignori els comentaris d’Afroféminas i declari la cavalcada Patrimoni de la Humanitat.

Honor. Els patges són l’orgull de la ciutat: “en ningún caso se trata de racismo, sino que en realidad es un auténtico honor representar a unos personajes de estas características, que llevan la ilusión a los niños trepando con sus escaleras por los balcones para entregarles los regalos que tanto esperan”.

Il·lusió. La il·lusió que desperta la cavalcada nadalenca entre els més petits s’utilitza com una excusa inqüestionable per legitimar la festa: «todos estos pajes son voluntarios que quieren hacer llegar la ilusión a las casas y a los niños que se encuentran en las calles esperando la llegada de los Reyes Magos».

Tradició. Com ja hem vist en exemples anteriors, l’argument de la tradició surt a relluir com un altre bastió legitimador: “la Cabalgata de Alcoy es la más antigua de España con sus 133 años de historia, y que se trata de una «tradición integradora»”

Reconeixement. Un altre argument que es repeteix per defensar amb ungles i dents la festa és el fet que “el desfile que preside cada año la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy ya está reconocido actualmente como Fiesta de Interés Turístico Nacional y como Bien de Interés Cultural Inmaterial”.

Desconeixement. S’insinua que aquelles veus que critiquen la festivitat no saben de què parlen: “el desconocimiento de la realidad «puede llevar a equívocos y malentendidos», en relación al contenido del artículo de «Afroféminas» que ha circulado por las redes sociales”.

• 3. La Cabalgata más antigua de España, nuevo objetivo de la corrección política Gaceta.es, 14/12/2017

Tradició. En aquest cas, destaquen el pes de la tradició al titular: “La cabalgata más antigua de España…”. Més endavant, al cos del text, repreteixen la idea força de la tradició.

Conceptes a l’aire. Parlen del concepte de “correcció política” al titular, però no expliquen a què es refereixen en cap línea del text. En un titolet intern, “O rectificación o boicot”, interpreten el gest d’afrofeminas d’enviar una carta de queixa a l’ONU com un boicot, però no justifiquen perquè ho anomenen així.

Posicionaments i discrepàncies institucionals. De nou, es mostra la politització del conflicte. Es parla del tuit de Rita Bosaho i de les reaccions dels diferents partits a les crítiques de racisme.

 

Com presenta la festa el mateix Ajuntament d’Alcoi?

• Ajuntament d’Alcoi – Cabalgata de los Reyes Magos

L’ajuntament d’Alcoi presenta la festa com un motiu d’orgull de ciutat. Destaca la seva antiguitat i el seu reconeixement com a bé d’interès turístic nacional. Admet que la cavalcada es basa en dues peculiaritats:

1. 1. El rei negre, que no se sap si es diu Gaspar o Baltasar, va segon enlloc de tercer.
   2. “Els negres”, que són patges que reparteixen els regals amb una escala i que van pintats com negres.

Com veiem, doncs, el mateix ajuntament reconeix que la caracterització de pell embadurnada de betum i llavis engrandits de color vermell s’utilitzen per caracteritzar la imatge de persones negres. A partir d’aquí, no tenen cabuda els subterfugis falsos que alguns mitjans i representants socials i polítics han buscat, en què argumenten que la caracterització de color negra és únicament per amagar la identitat dels patges i fer que els infants no els reconeguin.

Premsa d’extrema dreta

L’extrema dreta mediàtica del País Valencià ha aprofitat aquesta qüestió per fer lluir el seu ideari conservador.

• Una diputada de Podemos pide suprimir los pajes negros de la cabalgata de Alcoy, Esdiario, 14/12/2017

Desautorització. El mitjà regional d’extrema dreta “es diario” fa un atac frontal a la diputada Rita Bosaho al llarg de tota la peça. Utilitzar el verb “desautoritzar” en repetides ocasions per referir-se a les discrepàncies internes que han sorgit entre Bosaho i Guanyar Alcoi (Podemos). També assegura que Podemos “sereafirma en la preservación y correcta interpretación de la Historia alcoyana”, com si només hi hagués una única interpretació correcta de la historia, una única veritat que res té a veure amb el passat esclavista.

Desconeixement. En aquest text també s’utilitza l’argument del suposat desconeixement que la diputada té de la festa. S’expressa amb faltes de respecte i un qüestionament cru de la seva formació acadèmica: “es licenciada en Historia por la Universidad de Alicante. Pero esta fiesta de Interés Turístico Nacional que su propio partido (a través de la senadora blanca alcoyana Vicente Giménez) ha pedido convertir en Bien Inmaterial de la Humanidad por la Unesco se ve que no entraba en el temario en su promoción.” Aquest menyspreu s’extén més tard a la revista Afroféminas, on s’insinua que no coneixen bé la festa ni la història d’Alacant: “La base se la dio la asociación Afroféminas, con el atenuante en su caso de que no consta que en su seno haya licenciadas en Historia por la Universidad de Alicante.”

Tradició maquillada. “Es diario” utilitza una motivació secundària del maquillatge dels patges per negar el racisme: “Bosaho, como bien se ha encargado de recordarle el Círculo de Podemos Alcoy, confunde racismo con la necesidad de mantener el incógnito de los padres de niños (pajes) a quienes estos llevan regalos la noche de Reyes”.

Tergiversació. També s’intenta ridiculitzar la queixa d’Afroféminas i Bosaho equiparant el color dels patges amb el color de les escales, com si el conflicte es reduís estrictament a una qüestió cromàtica. A més, resuciten la retòrica de blocs franquista: “Lo hacen por cierto subiendo a los balcones por escaleras rojas, color sobre el que curiosamente la diputada de izquierdas no se ha pronunciado.”

Mitjans antiracistes

La revista “Afrofeminas” ha estat la primera en posar el focus en el racisme de la cavalcada d’Alcoi aquest any. L’han seguit altres mitjans adreçats a la comunitat afrodescendent com “Africanidad”, entre altres. A continuació presentem els arguments que la revista Afroféminas ha utilitzat en tres articles diferents per argumentar per què és racista la cavalcada d’Alcoi.

• 1. ¿Un blackface masivo en Alcoy puede ser patrimonio inmaterial de la humanidad?  Afrofeminas, 07/12/2017

Paraules clau. Conscients del poder que tenen les paraules, expliquen que popularment als patges no se’ls diu patges, sinó “negrets”, un diminutiu que ja per si sol amaga una llarga historia racista. D’altra banda, desenvolupen el concepte de “blackface”, malgrat que, com hem vist, molts mitjans de premsa generalista no recullen aquesta nomenclatura amb tot el que implica.

Estereotipació deshumanitzant. Deixen clar, com a comunitat afectada, que la festivitat ofèn un sector de la población: “estereotipa, ridiculiza, no incluye y falsifica nuestra imagen. Somos reales, no somos personajes de fantasía que no se encuentran en las calles de Alcoy y del resto de España”. “Estamos aquí y nos duele vernos como una payasada sin personalidad, sin matices, sin humanización”. “Los negros no somos seres de fantasía, Los negros tenemos dignidad y estamos aquí para hacernos oír.”

Miopia política de l’esquerra blanca. Critiquen que les forces polítiques de l’esquerra blanca que governen al municipi no hagin vist el racisme que emana de la festivitat.

Qüestionament de la tradició i propostes alternatives. La tradició no pot ser una excusa per no canviar les coses. Són canviants i s’han d’adaptar als nous temps. Des d’Afrofeminas NO aboguen per la supressió de l’activitat, sinó que proposen una adaptació: que no vagin pintats de negre.

Reconeixement. Anuncien que faran carta a UNESCO perquè no atorgui títol de patrimoni inmaterial de la humanitat a aquesta festivitat.

Context global. Expliquen que el blackface a altres països és una barbaritat que no es tolera.

Recerca d’aliades. Demanen al Decenio Internacional para los Afrodescendientes que es sumi a la denúncia.

Anticipació a les critiques. Són perfectament conscients de l’arrelament profund del racisme. Poques expectatives de canvi, ans al contrari : “Más bien somos conscientes de que vamos a recibir ataques muy duros por esto, así que nos remangamos y nos preparamos para la lucha.”

• 2. Alcoy: blackface y xenofobia Afrofeminas, 14/12/2017

Discurs d’odi a les xarxes. Denuncien haver rebut insults xenòfobs i racistes. Insinuen que conformen el 80% del feedback obtingut. Tot i això, També deixen clar que hi ha persones que, avergonyides per la realitat del blackface, els han demanat disculpes i els han donat suport.Agraeixen l’empatia.

Qüestió de privilegis. Asseguren que la crítica que han fet a la cavalcada d’Alcoy ha estat la “excusa perfecta para conocer cómo se comporta la sociedad española cuando se le cuestiona sus privilegios, cuando se le critican las bases racistas en las que se sostiene una parte de su cultura.”

Miopia política de l’esquerra blanca. Insisteixen en el microrracisme de l’esquerra blanca i es pregunten quan arribarà un partit que respecti radicalment la diversitat.

Serenitat pedagògica. Davant el panorama, remarquen la seva voluntat de no deixar de fer pedagogia i es defensen dels mitjans que les titllen d’incultes, alhora que demanen a la societat espanyola que llegeixi més i obri les mires a la realitat internacional.

Context global. “Según la Comisión de Naciones Unidas para la Eliminación de la Discriminación Racial, refiriéndose al paje negro que acompaña a santa Claus en Holanda, considera que esto da  “una imagen negativa de la población de origen africano”. Un personaje que forma parte de una tradición “cuyo arraigo no puede justificar la discriminación que encierra”. aconseja buscar “otra forma más equilibrada de Zwarte Piet” para celebrar la tradición”. El context internacional es contraposa amb la realitat espanyola: “Y es ese precisamente el origen del blackface, el maquillaje negro como parodia y mofa.  Esta practica está prohibida en más de la mitad del mundo. En España aún no se han enterado que están siendo racistas. A leer!!” Exposant aquests arguments, Afrofeminas demostra una vegada més que sap perfectament de què està parlant.

Estereotipació deshumanitzant. “No te pintes cuando existen las personas negras para participar en la cabalgata y ya no solo eso, no estereotipes a las personas negras. Deja de sustituirles, deja de apropiarte del espacio de los otros, deja de imponer tu historia como si fuese la única legítima, deja de minusvalorar la diversidad y visibilizarla según tu conveniencia, es decir desde la parodia”.

El racisme l’identifiquen les oprimides. Expliquen que una situación és racista si la persona oprimida ho percep com a tal: “sólo decir que el racismo para nosotras es una razón más que suficiente. Cuando desees saber cuándo hay racismo, pregunta a la persona que recibe la opresión, pregunta a los negros y negras y deja hablar por nosotros. Vuestra posición y opinión no es más legítima que la nuestra. Si piensas lo contrario, es que eres muy racista.”

• 3. La normalización del racismo Afrofeminas, 11/12/2017

Context global. “El Blackface es una práctica racista que se hacía en Estados Unidos durante el siglo XIX. Esta práctica era ejercida por unas figuras teatrales llamadas Minstrels: Unos shows teatrales donde personas blancas, promovían estereotipos sobre las personas afroamericanas. Los Minstrels se pintaban la cara con betún, los labios de rojo chillón y lucían vestimenta de diferentes temáticas.”

Qüestió de privilegis. “Lo que hace una cara negra es darle a la gente blanca el privilegio de representar a las personas negras (como construcción social de la persona africana/afrodescendiente) de tomar sus rasgos físicos y tratarlas como un objeto: Hiper-exotizarlo, hacer caricaturas, tildarlo de “surrealista” y perpetuar así prejuicios y estereotipos.”

Altres casos similars. No és l’únic cas de blackface a Espanya. El racisme és present a moltes altres festivitats de la cultura espanyola i catalana.

Xarxes socials

Les xarxes socials han demostrat ser un espersor d’odi. Les més discriminades han estat les dones que conformen la revista Afrofeminas i la diputada Rita Bosaho. L’activitat suscitada es podría resumir en:

• Insults masclistes: “Efectivamente, hay más tontas que tontos. Y además negras”
• Insults xenòfobs: “Estudia cultura anda…” “O vete a tu país que por eso viniste a España de lo bien que te trataban allí”
• Amenaces: “no pises Alcoi por tu bien”
• Recollides de signatures tant a favor (change.org, 11.624 signatures en 24h) com en contra (change.org, 3.817 signatures) de la festivitat.
• Enquesta (diarioinformación.com : ¿Consideras que la cabalgata de Alcoy es racista ? 24% Sí, 75% No, 2% indiferent)