Prohibir per alliberar? Paradoxa laïcista

Era finals de juliol i l’Amèlia encara no s’havia inscrit al cicle formatiu que volia fer el curs vinent. La seva mare l’anava empaitant per casa repetint-li: —Amèlia, o estudies o treballes, a casa amb els braços plegats no t’hi quedaràs. Entrar a la pública resultava gairebé impossible perquè ja no quedaven places. Però, a…

Envestida pel tren de la islamofòbia irracional

Eren gairebé les 10 d’un matí d’abril i la Jenifer es va dirigir a la finestreta de l’estació de Renfe de Mataró per adquirir el seu bitllet. El tren estava a punt de sortir i l’encarregada de les taquilles trigava una mica més del compte a efectuar l’operació perquè havia d’aplicar un descompte especial per…

Davant la negació del dret a la salut, resignació o combat?

Un vespre de desembre, entre maletes i abraçades, l’Èlia esperava entusiasmada l’arribada del seu germà, la seva cunyada i el seu nebot a l’aeroport. Venien volant des de Mèxic. La seva cunyada, la Sole, és mexicana, però ja havia viscut a Barcelona un temps. El nebot, de només 23 mesos, va arribar amb febre i…

D’obrer a obrer, discriminació entre iguals

En Jordi es lleva a toc de despertador cada matí, quan el cel encara mandreja. Arriba sempre puntual a la feina i procura no cridar mai l’atenció, ni per excés ni per defecte. Ja fa més de dos anys que treballa a la cadena de muntatge d’una empresa de fixacions industrials, a prop de Cornellà….

Un farcell, un turmell trencat, un vol de deportació i cap responsable

Mans a l’esquena a l’espera de clientes, un somriure tímid per seduir-les i la manta ben estirada, amb els articles col·locats en rigorós ordre, per convèncer-les. Bufaven vents de maig al Moll de la Fusta i l’Issa passava una tarda més amb els seus companys que, com ell, venien un gran ventall d’articles al turisme…

Descalçat per un muntatge policial

Aquell dia, l’Àlex s’havia llevat d’hora per anar a la platja de la Barceloneta. Matinava sovint, amb la inquietud de sentir el tacte de la sorra sota els peus, d’escoltar la remor de les onades i de traslladar-se en un tancar d’ulls a la costa senegalesa, on va néixer. Les sis del matí era l’hora…

Ulls nus davant la mirada policial

Aquell dia, la Laura va obrir la porta de la comissaria de Mataró amb seguretat. Els seus fills van entrar al seu darrere. Ja coneixien aquell lloc. El dia anterior, hi havien anat per arreglar els papers del petit. Tot va anar prou bé, tot i que els dos policies de l’entrada es van mostrar…

L’odi fet pallissa

Penjà el davantal, es posà l’abric i s’acomiadà de les seves companyes. Estava esgotada. Encara no s’havia recuperat de les hores de son perdudes durant les festes de Nadal, en què es va dedicar a treballar incansablement, nit rere nit, a la braseria per fer una mica de calaix. Eren les cinc de la matinada….

Quan el racisme de cap de setmana truca a la porta

En Jose dormia amb la dona i els fills al seu pis de lloguer, a Sabadell. Era setembre i tenien la finestra oberta per deixar córrer l’aire. Tot d’una, va sentir uns joves que feien xivarri. El soroll era molt proper. Ja no va poder dormir. I la seva dona, tampoc. Les gresques van continuar…

Odissea per la discriminació immobiliària

La Sara i el seu marit, en Marc, buscaven un pis per llogar a Granollers. Volien una cosa que estigués bé de preu i a la zona on es bellugaven habitualment. Durant la cerca, passaven de la il·lusió al neguit constantment, perquè no hi havia gaires ofertes que s’adeqüessin a les seves condicions. Després de…

La rosella gebrada

Entre les cortines s’escola un fil de sol que li acaricia la cara. El seu cervell es desperta i, a poc a poc, el cos es va fent conscient. Acostuma a dormir en posició fetal. Ho ha fet des que era petita, se sent protegida i abraçada per la textura dels llençols, però es desperta…

“El negre no entra”

Era el mes de juny al Masnou, començava a fer calor i tenien ganes de passar-ho bé. Després de l’entrenament de futbol, en Carlos i els seus companys d’equip van decidir sortir a sopar i, després, saltar de local a local i anar fent copes. Aviat es van fer les dues de la matinada. Com…