El delicte, en safata

En Rai feia una pausa entre servei i servei. Havia aparcat el taxi al costat del bar on anava normalment a esmorzar. Era finals d’agost i no hi havia gaire moviment a la ciutat. Va entrar, va demanar el cafè amb llet de sempre i es va posar a mirar el mòbil. 100 missatges de…

Nom sota sospita

Era un divendres d’estiu, havia treballat tota la setmana i tenia ganes d’esbargir-se. Quan va plegar, l’Ahmed va trucar a un amic seu i va proposar-li sortir de festa al Shôko aquella nit. Quedarien sobre les 23 h, donarien una volta pel passeig marítim i després entrarien. Shôko és un dels locals de moda de la nit barcelonina i sempre hi ha molta cua per entrar,…

Fins als ous de les aturades racistes

En Manu treballava com a mediador a l’Ajuntament de Barcelona. Li agradava la seva feina, que bàsicament consistia a donar suport a persones que havien arribat a la ciutat feia poc i que no dominaven la llengua. A vegades les acompanyava al metge, als serveis socials o a l’OAC, per exemple. A l’Hospitalet, van ser aturats per una unitat…

L’odi vesteix samarreta negra

Havien passat una llarga, agradable i cansada tarda de compres i ja estaven arribant a casa, a Sant Feliu, quan en Miquel va veure que s’havia deixat el mòbil dins del cotxe. – Amaia, filla, pots anar a buscar el meu mòbil al cotxe, que se m’ha oblidat? – Jo l’acompanyo! –va dir l’Arnau, el seu…

Odi islamòfob al parc infantil

Havia acabat el curs escolar i la Mariona estava de visita a casa els seus pares, a Granollers, amb els seus tres fills de set, cinc i un any. Al capvespre, quan el sol ja no apretava tant, ella i el seu germà van baixar amb la canalla al parc perquè s’esbargissin. Al més petit el van…

In dubio pro reo vs. principi de veracitat policial

[IL·LUSTRACIÓ DE M.V, LA DIRECTA] Un 28 d’agost a la una del migdia, en Paco li explicava a l’Oriol com podia sobreviure a Barcelona en l’economia informal. L’Oriol acabava d’arribar i necessitava un petit cop de mà, una bona ruixada d’ànims i un amic en qui confiar. En Paco feia molt temps que treballava com a venedor i gairebé tothom el…

Fins al límit per defensar el seu dret d’asil

[Il·lustració de Gerard Pla] Es preveu un dia mogut. En Joel acaba de posar-se l’uniforme de bomber i ja corre a agafar el telèfon, que no para de sonar. És la Policia Nacional espanyola, sol·liciten l’obertura d’una porta a l’Aeroport del Prat. “Anem cap allà”, els diu mentre mobilitza una unitat de tres bombers fent…

“Pels meus ous que avui no agafes el tren”

A dos quarts de set del matí, després d’una nit de festa pels carrers de Barcelona, l’Ignasi es dirigia a l’estació de Ferrocarrils de plaça Catalunya per tornar cap a Terrassa. El sol ja despuntava i l’estació restava molt tranquil·la, transitada per una curiosa barreja de persones amb diferents estils de vida: les unes, anaven…

“Tú no eres nada ni nadie”

Era divendres i en Toni i la Sara sortien del mercat de Segur de Calafell amb el carretó d’anar a comprar ple de verdures i peix fresc. Després, la Sara va anar a la botiga de llavors; en Toni l’esperava assegut en un banc. Es disposà a mirar el mòbil. Va veure un cotxe Nissan…

Els altres vols de la vergonya

Era un dia especial. La Clàudia estava molt emocionada perquè, per fi, viatjava a Londres i, tot i que volava en low cost, ho feia per la porta gran: acompanyada del seu pare i estrenant passaport espanyol. Des dels deu anys havia cultivat amb tendresa aquella il·lusió que ara prenia forma en els cinc sentits. Ja…

42 segons d’infern racista

En Carles esperava, pacient, enmig de les Rambles, intentant esquivar les bafarades d’aire calent que sortien de la boca de metro de Liceu. Havia quedat a les tres de la tarda amb el seu amic, en Josep, que volia ensenyar-li un restaurant nou del barri. Anirien a menjar alguna cosa i xerrarien tranquil·lament, de tot…

Prohibir per alliberar? Paradoxa laïcista

Era finals de juliol i l’Amèlia encara no s’havia inscrit al cicle formatiu que volia fer el curs vinent. La seva mare l’anava empaitant per casa repetint-li: —Amèlia, o estudies o treballes, a casa amb els braços plegats no t’hi quedaràs. Entrar a la pública resultava gairebé impossible perquè ja no quedaven places. Però, a…